Alcarràs, identificació, moral
Escoltar Les golfes parlar d’Alcarràs m’ha empès a escriure això. He notat que hi ha molts perfils a qui no agrada Alcarràs, per motius diferents, i m’interessen moltíssim, perquè de tots ells en trec una mirada sobre la ficció diferent de la meva. Aquí defensaré la meva amb la vehemència acostumada, però només perquè això…
Sió
Quan, finalment, després de 376 pàgines de recerca devota, Arturo Belano i Ulises Lima troben el poema de Cesárea Tinajero, el lector entén aviat que no és el que buscaven, que no ho pot ser en absolut. Fa quasi una novel·la i mitja que segueix, com hipnotitzat per la prosa, aquells dos, i els compra…
contra dionís a canvi de res
Sempre passa així, i jo no acabava d’entendre per què. Algú diu que si volem que el català sigui una llengua completa hi ha d’haver també premsa de merda en català (tipus En Blau). Hi ha d’haver televisió brossa com Telecinco en català, hi ha d’haver contingut profundament menyspreable en català. Lògic, dic jo. No…
LA FORMA QUE TÉ LA VIDA ARA.
Abans del càncer no hagués anat mai a la masia sense consens familiar. És una herència per resoldre i hi ha moltes sensibilitats en joc: a vegades, en un d’aquests terrenys hi cristal·litzen tots els conflictes dels germans, tota l’aspror d’una vida compartida com a fills. Però ja no són fills. Només són germans, i…
The Leftovers i el silenci dels déus
El 2014 Damon Lindelof, el creador de Lost, va tornar a fer una sèrie. Encara estava afligit per un trauma que, segons va dir, l’acompanyarà tota la vida: el de la mala acullida del final de Lost. La segona creació de Landeloff, molt més breu, és The Leftovers, una sèrie sobre una humanitat que ha…
(No) tot el que ningú ha fet l’esforç de dir sobre el toc de queda
Al maig vaig escriure això perquè es parlava de l’ampliació del toc de queda i finalment no ho vaig penjar. A la vista dels fets penso que fa gràcia recordar que, un dia de llibertats recobrades (i aquest és el present del text, un present que engega tot seguit), la notícia va ser que el…
Per si sospites que llegir no ens fa millors
Diu l’Abel Cutillas al Desànim de lucre que la farsa aquesta que la cultura no té cap altre valor que el de l’entreteniment s’hauria d’anar acabant, que caurà per si sola (aquest optimisme mai sé si comprar-li) quan la gent s’adoni que necessita el caràcter d’intervenció existencial de la cultura. Hi penso mentre llegeixo per…
Un peó d’escacs
Dissabte de llibertats recobrades al migdia. Avui és dia de celebració. Amb el mateix autoboicot subtil amb què l’interès per la neteja sobrevé al qui té un examen important o la fascinació per la literatura s’apodera de qui ha d’escriure una tesi sobre filosofia, avui no tinc ganes del que el dia marca: l’alcohol, l’alienació,…
Viu bé, minyó
Quan C Tangana canta Tú me dejaste de querer o Mala mujer, què fa? Parodia o reivindica l’amor romàntic i possessiu? És irònic el que fa C Tangana? No ho sé ni ho resoldré. Però surten tots els qui poden sortir a dir que C Tangana bèstia masclista, fer una mica de virtue signaling, etc.…
Una literatura de piscines
La literatura nordamericana està plena de piscines. El Gran Gatsby, El nadador, contes de Foster Wallace… fins i tot a les sèries, com Breaking Bad o Euphoria, les anodines piscines clorades tenen un gran protagonisme. No és casual, és clar. Una primera realització és l’efecte innegable que produeix la seva presència en les cases dels…
Sigue mi blog
Recibe nuevo contenido directamente en tu bandeja de entrada.
Arià paco abenoza 